La cuina festiva que marca les nostres tradicions i reuneix famílies a taula
El desembre no s’entén sense olors que omplen la casa, forn encès i receptes que passen de generació en generació. La gastronomia nadalenca és molt més que menjar: és memòria, identitat i celebració compartida. És el que ens fa sentir que l’hivern s’il·lumina i que la família —sigui la que tenim o la que triem— es reuneix al voltant d’una taula.
Els clàssics que mai fallen
A Catalunya, hi ha plats que no poden faltar. La escudella i carn d’olla, símbol absolut del dia de Nadal, és un ritual culinari que combina paciència, producte i calidesa. El dia 26, la tradició ens porta cap als canelons de Sant Esteve, habitualment fets amb les restes de la carn d’olla, en una demostració de cuina d’aprofitament que ja forma part de la nostra identitat gastronòmica.
I encara hi ha espai per als sabors del mar: l’orri de bacallà, el suquet o les gambes són presències habituals en moltes llars, convertint els àpats festius en autèntiques celebracions culinàries.
Dolços que expliquen històries
Si alguna cosa ens transporta directament a la infantesa, són els dolços típics del Nadal. Els torrons, tant els artesanals com els més innovadors; els polvorons i mantecados; els neules que s’acompanyen amb la copa de cava; o el sempre esperat tortell de Reis, amb la fava, la figureta i el debat etern sobre qui porta la corona.
Cadascun d’aquests dolços explica una història i forma part d’un imaginari col·lectiu que es manté viu gràcies a la tradició.
Cuina, emoció i comunitat
Però més enllà de receptes i ingredients, el Nadal és temps de compartir. De cuinar plegats, de recuperar llibres de receptes tacats de greix i temps, o d’innovar plats que es convertiran en tradició en el futur. Les taules s’omplen d’històries, de retrobaments i de brindis que celebren el que som i el que esperem.
Per què dediquem el 9 de desembre a la gastronomia?
Perquè el Nadal no només s’explica: s’olora, se sent i se sap. La cuina és un dels elements més potents d’aquesta època de l’any, i al Paral·lel OH! volíem reservar-li un espai protagonista. És una manera de recordar que, al final, tots tenim un plat que ens retorna a casa i que ens recorda que el desembre també es menja.
