Amb un somriure ampli i una energia que contagia, ens rep el MAESO, artista emergent amb arrels porto-riquenyes i espanyoles, que viu un moment dolç en la seva carrera. Ens trobem amb ell per parlar de música, dels seus orígens, de com viu la indústria i del seu nou EP Mucho Gusto, que ja està fent ballar a tothom.
Comencem pel principi. Com neix la teva passió per la música?
És la pregunta que més em fan (riu). Va començar ben aviat, amb set anys. Vaig començar a tocar instruments i, des de llavors, això és el que sé fer. He estat a bandes amb amics, he tocat guitarra, el baix, he tocat en escoles, en esdeveniments… I amb el temps vaig començar a produir, gravar… I aquí estic avui.
Sempre vas tenir clar que volies ser artista, o et feia una mica de por apostar-hi?
Sempre ho vaig voler ser, però sí, feia por. Quan ho deia als meus amics, em miraven com dient: “Què li passa?” Sabien que era carismàtic, que cantava bé, que sempre havia estat vinculat a les arts, però sorprenia. Tot i això, amb el temps vaig entendre que cal tenir paciència i seguir el teu camí.
Com van ser aquells inicis difícils? Quins consells donaries a qui comença ara?
Soc molt donat i carismàtic, i això m’ha obert moltes portes des de jove. Així i tot, aquesta professió requereix constància. Cal entendre que el teu moment arribarà quan hagi d’arribar. El meu consell? Fes el que et faci feliç. Encara que hi hagi gent que no entengui el teu art, si tu estàs content amb el que fas, tot flueix. Hi haurà crítiques, però cal ser fidel al que un sent.
Com afrontes el procés de crear una cançó? Com et relaciones amb la pàgina en blanc?
Per a mi, entrar a l’estudi és com dir: “Avui venim a passar-ho bé.” Òbviament, volem que la cançó funcioni, però això ho decideix la gent. L’important és connectar, encara que sigui amb dues persones. Si aquell dia no hi ha bona vibra, doncs millor no forçar. La música ha de sorgir amb naturalitat.
Ara que molts artistes somien omplir estadis, aquest és també el teu objectiu o prefereixes espais més íntims?
El meu somni sempre ha estat omplir un estadi, sí. Però no pel nombre de persones, sinó pel significat: que la gent connecti amb tu. Quan omples un lloc com el Palau Sant Jordi, com va fer Juan Luis Guerra, això parla d’una carrera sòlida i d’un públic fidel. És una recompensa molt gran.
Justament menciones a Juan Luis Guerra, qui va actuar fa dues setmanes aquí, a Barcelona. T’ha inspirat?
100%. En la seva lletra, en la seva manera de ser. He tingut el plaer de conèixer-lo, i és un gran referent. La seva trajectòria és admirable i t’inspira a continuar endavant amb humilitat i compromís.
Ara estem en un moment en què predomina molt el que és comercial. S’ha perdut una mica l’essència?
Sí. Avui es valora més el nombre de seguidors, com vas vestit, què publiques… I això pot ajudar, però al final el que queda és la música. Hi ha cançons que superen fins i tot als artistes, i això ho diu tot. Cal recordar que l’essència és el que perdura.
Creus que els artistes avui dia han de ser 360°: dominar les xarxes, pensar en TikTok…?
Ho necessites, sí. Però cada artista troba el seu equilibri. Jo crec que tot ha de complementar la música, no substituir-la. Fer-se visible, sí, però sense perdre el nord.
Com portes tu personalment l’exposició a xarxes socials?
He après molt. Soc més de contacte directe amb la gent, i a vegades parlar-li a una càmera em sembla estrany. Però m’ho passo bé. Cada cop m’ho gaudeixo més, tot i que sempre amb la prioritat clara: connectar amb la gent.
Ara que ets a Espanya, què t’ha sorprès?
M’ha impressionat la quantitat de gent de totes les edats que va a concerts. Aquí la gent viu la música. I a les discoteques no estan pendents del mòbil, ballen, gaudeixen… Això m’encanta. Allà on visc, a Miami, hi ha molt de postureig. Aquí la gent viu el moment.
Parlant de festa… ets fiester?
Sí, m’agrada la festa, sortir, veure la gent gaudir. Vinc de Puerto Rico, la terra del sabor i l’alegria. Això ho portem a la sang. I sí, també tinc la nacionalitat espanyola, així que ho porto doblement.
Quan viatges, com per exemple en AVE, què escoltes?
En aquests temps, he estat sentint molt l’últim àlbum de Justin Bieber. El vaig escoltar dues o tres vegades seguides l’altre dia.
Creus que el que li ha passat a Bieber és màrqueting o realitat?
Hi ha de tot. A vegades els mitjans no el respecten. Però al final és un ésser humà, i cal entendre’l. Té un talent brutal i estic segur que és una gran persona.
Parlem de novetats. Què trobem al teu nou EP Mucho Gusto?
És un EP que convida a ballar, a sentir, a ser un mateix. Representa la meva versatilitat, el risc musical que vull assumir. Vull que la gent es diverteixi, que connecti. A més, venen més cançons, i shows a Madrid (31 de juliol), a Màlaga i en altres ciutats.
T’escoltes a tu mateix un cop publiques?
Amb aquest EP sí. Normalment, després de tant escoltar les cançons mentre les treballes, ja passo a una altra cosa. Però aquest, Mucho Gusto, l’escolto força. Estic molt orgullós del que hem aconseguit.
Si haguessis de recomanar una cançó?
Totes m’agraden, però Itadaki té un mood molt especial. I La buena és ideal per començar el dia amb alegria.
Quan puges a l’escenari, tens nervis o flueixes?
Els nervis sempre hi són, i són importants. El dia que no en tingui, voldrà dir que he perdut el respecte per l’escenari. Però un cop comença tot, flueixo. És una energia molt especial, inexplicable.
I per acabar: si tornem a fer aquesta entrevista d’aquí a 10 anys, com t’agradaria veure’t?
Doncs que la gent continuï escoltant-me, connectant, sentint. Que vegin que darrere l’artista hi ha una persona com qualsevol, que només vol transmetre sentiments i fer passar una bona estona. I sobretot, que el meu agraïment encara sigui tan gran com ara. La vida m’ha donat molt i vull continuar compartint-ho.
