En una entrada recent, s’ha parlat del boom del BookTok, Bookstagram i BookTube, via per la qual s’han difós opinions i ressenyes sobre llibres. Però són aquestes crítiques lícites? El dubte no sols ens sorgeix ara, ja que que constitueix un dels temes més debatuts al llarg de la història de la literatura. I doncs: qui pot ser considerat crític en literatura, i quina autoritat té? En el món actual, on tothom pot opinar en xarxes o blogs, és important diferenciar i valorar les veus crítiques amb criteri.
La crítica literària: de la torre d’ivori a la pantalla
Fins fa unes dècades, la crítica literària semblava cosa de pocs: filòlegs, professors, escriptors, periodistes culturals. Gent amb autoritat i noms reconeguts per revistes, diaris o institucions. Avui, però, una ressenya a Instagram o una recomanació a TikTok que es faci viral pot tenir més impacte que una columna acadèmica.
Això vol dir que la crítica s’ha democratitzat. Tothom, independentment de l’edat, sexe, origen o ofici, pot recomanar llibres, opinar i crear debat. I això, lluny de ser negatiu, és una gran oportunitat. Però també implica riscos.
Qui és (o pot ser) crític literari avui?
En sentit ampli, tothom qui llegeix i expressa una opinió amb una mínima reflexió pot exercir una funció crítica. Però hi ha diferències:
- El crític acadèmic o professional acostuma a tenir formació, coneixement de contextos i eines d’anàlisi literària.
- El crític periodista, divulgador o cultural (influencer, bookstagramer, booktoker, etc.) connecta amb el públic des de l’emoció, l’afinitat i la proximitat i es serveix de les modes. Presenta un gran contingut d’opinió i està enfocart a la promoció lectora.
- El crític-escriptor és un autor que també reflexiona sobre altres escrits, té veu pròpia i pot ser institucional o no. Si es tracta d’una figura institucional, juga un paper clau en la configuració del cànon literari contemporani.
- I per últim, el lector compromès, que pot no tenir altaveu públic, però recomana llibres amb criteri des de clubs de lectura o espais informals. Aquest sembla ser el predominant en xarxes, fet que ha provocat l’augment del pes del seu criteri.
Tots poden ser valuosos, però el to, la responsabilitat i la transparència marquen la diferència.
És tot lícit? Doncs no ben bé
Llibertat d’expressió? Sempre. Però això no vol dir que tota crítica sigui igual d’honesta o útil. Hi ha crítiques: argumentades i respectuoses, que aporten perspectives noves. Però també n’hi ha de superficials o tòxiques, que ridiculitzen sense fonaments. O inclús, n’hi ha que estan condicionades pel màrqueting, que molt possiblement amaguen interessos comercials al darrere.
Una crítica que només busca provocar, destruir o promocionar disfressadament deixa de ser crítica per convertir-se en manipulació o espectacle.
A qui hem de fer cas?
Depèn de què busquem com a lectors. Potser volem una lectura més profunda i anirem a buscar crítics literaris amb bagatge. Potser volem una recomanació per evadir-nos o emocionar-nos, i trobarem inspiració a BookTok. No cal triar entre uns i altres, sinó cultivar el teu propi criteri lector. Escolta diverses veus, contrasta opinions i, sobretot, llegeix pel teu compte.
Al final, la millor crítica literària comença quan tanques el llibre i et preguntes: què m’ha deixat? La resposta, més que cap opinió externa, és el teu criteri.
