La cantant clou la seva gira a la Sala Razzmatazz amb un concert ple d’emoció, vulnerabilitat i promeses de futur.
El dijous 8 de maig, la Sala Razzmatazz va viure una nit inoblidable amb Marina Reche com a protagonista d’un concert que va ser molt més que un final de gira. Va ser una celebració de la seva evolució com a artista i persona, un comiat carregat de tendresa i emoció, amb la promesa d’un nou inici. Davant d’un públic entregat, Marina es va obrir completament, compartint amb sinceritat les seves lluites, els seus dubtes i les seves esperances.
La cantant va ser acompanyada per molts dels seus seguidors més fidels i fins i tot algunes cares conegudes, com la de la seva germana, Alba Reche, que va ser un pilar de suport en una nit tan especial. Barcelona va ser testimoni d’un final de gira que per sempre quedarà en el record de tot qui vam estar presents.
La força de la vulnerabilitat: una nit de confessions
L’artista va obrir el concert amb “Lo he intentado”, cançó que dona nom al tour. Després de la primera actuació, Reche va parlar sobre el fi de la gira: “Ha estat un final d’etapa. La música ha estat la meva millor amiga. He necessitat escriure constanment per alliberar-me de moltes coses. Gràcies a totes les persones que heu estat al meu costat en tots els moments de la meva vida” Aquestes paraules van establir el to de la vetllada, on la vulnerabilitat i la força es van fondre en una mateixa veu.
Els primers temes de la nit van ser una mirada a les seves arrels, a un passat que no només es recorda, sinó que forma part del seu present. Marina va obrir el camí cap a un viatge emocional on la memòria de les persones que l’han acompanyat es va entrellaçar amb els seus somnis i desitjos. Va parlar de l’amor que li van ensenyar, de les coses senzilles de la vida que l’han ajudat a créixer, i fins i tot va somiar amb una vida més tranquil·la, “com seria la nostra vida al camp”, va dir mentre evocava un món allunyat del soroll.
L’amor com a motor de canvi: l’aparició de la seva ànima bessona
Un dels moments més emocionants de la nit va arribar quan va actuar amb la seva germana, Alba Reche. “Ella m’ha ajudat a ser aquí. És la meva ànima bessona”, deia Marina quan donava entrada a Alba. Ambdues van donar veu a la darrera cançó de la germana gran, “Digna de ti”. El públic estava completament emocionat i entregat. Després d’una gran abraçada i de posar fi a la cançó, la protagonista de l’espectacle va recordar un moment molt dur de la seva vida: “Estava trencada quan cantava i componia aquesta cançó”, va confessar, referint-se a “13+1“, una cançó que parla de la reconstrucció d’un mateix, de tornar a ser complet després d’haver tocat fons. Marina va dedicar aquesta peça a la persona que l’ha ajudat a trobar la seva força interior, afirmant amb el cor en la mà.
La força d’un futur compartit: cançons d’esperança
“Em vaig trencar molt fa dos anys. Quan vaig començar aquesta gira, no sabia què sentia quan cantava aquestes cançons. Si soc aquí és gràcies a vosaltres, perquè he tornat a saber qui soc”, va dir, revelant una profunda connexió amb el públic que va ressonar en cada racó de la sala.
Razzmatazz es va convertir en un espai d’alliberament col·lectiu, on les lletres de Marina van ser no només la seva història personal, sinó també un reflex de la història compartida amb tots aquells que l’han acompanyat en el seu camí. Amb “Oro”, va aconseguir que tota la sala vibrés, cridant al públic a saltar, a deixar-se endur pel moment i a celebrar la força que trobem junts.
Un futur escrit amb música: un camí ple de llum
La recta final del concert va arribar amb dues de les seves cançons més emblemàtiques com “Así”, “Mil preguntas” i “Lo he intentado”. Aquestes peces van ser la prova de com Reche ha transitat un procés de reconstrucció personal i artística, on la música ha estat una eina fonamental per sanar, però també per mirar endavant.
Barcelona com a testimoni de la seva evolució
La Sala Razzmatazz no va ser només un escenari aquell vespre, sinó un espai de memòria, de comiat i també de futur. Marina Reche va deixar Barcelona amb la sensació que el seu viatge musical continua, però que la ciutat sempre serà el lloc on va començar tot, el testimoni d’una etapa que ara arriba a la seva fi. Amb el cor ple d’emoció, la cantant va saber que cada cançó, cada moment viscut a la sala, forma part d’una història que segueix escrivint-se, amb el públic com a company de viatge.
