Quan algú parla dels clàssics, ens solen venir a la ment llibres com ara La Odissea d’Homer, Guerra i Pau de Tolstoi, o Hamlet de Shakespeare. Però, què tenen en comú aquests llibres per haver-se convertit en clàssics?
Una idea que ressona al llarg del temps
Un llibre esdevé clàssic quan és capaç de travessar el temps i les fronteres culturals, mantenint viva la seva veu generació rere generació. Són obres que, malgrat el pas dels anys, continuen fent-nos reflexionar perquè tracten temes universals com l’amor, la mort, el poder o la llibertat.
A més, són lectures que no s’esgoten en una sola llegida: cada relectura pot aportar noves interpretacions, matisos i reflexions.
Fonts inesgotables de referències
Una de les grans proves que un llibre ha esdevingut clàssic és que d’ell en neixen referències, imatges i motius que apareixen en moltes altres obres posteriors. De Frankenstein a La Bíblia, de Don Quijote a Romeu i Julieta, han deixat empremta en altres obres de la literatura, en el cinema, la música i fins i tot en el llenguatge quotidià (qui no ha fet servir alguna vegada l’expressió “ha estat una Odissea” per explicar com de caòtic ha estat algun succés?).
Llegir clàssics ens ajuda, per tant, a entendre millor no només aquests textos originals, sinó també tota la producció cultural que hi beu.
No només és qüestió d’antiguitat
No tot llibre antic és un clàssic, ni tots els clàssics han de tenir segles d’història. El que realment els defineix és la seva capacitat d’interpel·lar-nos encara avui, de provocar que ens fem preguntes i reflexionar: llegir un llibre publicat fa dos segles, aixecar la vista de la pàgina i quedar-te mirant al buit, qüestionant-te aspectes actuals, perquè el que acabes de llegir ha ressonat. Això és un clàssic.
I és així com algunes obres contemporànies ja comencen a ocupar un lloc destacat dins el cànon.
Per què llegir-los avui?
Llegir clàssics és una manera de connectar amb la tradició cultural i intel·lectual que ens ha precedit, però també d’enriquir la nostra mirada sobre el present. Ens permet entendre millor les referències que ens envolten, pensar amb més profunditat i dialogar amb les grans preguntes de la humanitat.
I, potser, descobrir que aquells llibres antics encara tenen molt a dir-nos.
