Ana Jarén (Sevilla, 1985) va iniciar la seva carrera professional en el sector de la comunicació de moda, on va començar a desenvolupar els seus primers treballs com a il·lustradora. Després de viure al Regne Unit i a Bèlgica, va tornar a Espanya l’any 2017. Des d’aleshores, el seu estil càlid i detallista ha captivat marques, revistes i seguidors d’arreu. Amb motiu del 150è aniversari de Font Vella, hem parlat amb ella sobre el seu recorregut, la seva manera de crear i la peça especial que ha preparat per a aquesta celebració.
Com va començar la teva trajectòria fins al dia d’avui?
Doncs la meva trajectòria va començar d’una manera molt orgànica. Vaig estudiar publicitat i sempre he tingut una inquietud pel dibuix, però com a hobby. Pintava des de petita, anava a tallers de barri per aprendre tècniques, però vaig enfocar la meva carrera cap a la publicitat i la comunicació.
Vaig treballar gairebé quatre anys en un despatx de comunicació especialitzat en moda a Madrid. Veure tants professionals dedicant-se a la creativitat em va fer un “clic”. Sentia la necessitat de fer alguna cosa creativa en paral·lel, així que vaig començar a pintar. Pintava abans d’anar a treballar i en tornar a casa. A poc a poc, en aquell ambient creatiu, em van començar a arribar encàrrecs: per revistes, per amistats…
Amb el temps, em vaig presentar a concursos, alguns els vaig guanyar, altres vaig quedar finalista. Tot va anar entrant en la meva vida de manera natural. El punt d’inflexió va ser en tornar a Madrid fa uns 6-7 anys. Participar al mercat d’il·lustradors Il·lustríssima va ser clau. A partir d’aquí van començar a passar moltes coses.
I et va costar fer el salt professional definitiu?
No va ser un salt sobtat. Va ser molt progressiu. El meu marit, per exemple, va deixar la seva feina fa quatre anys per unir-se al projecte. La burocràcia em restava molt temps i ell m’ajuda amb això. Ara treballem junts, hem format una mena d’estudi. Ha crescut d’una manera tan orgànica que totes les decisions han estat preses amb sentit comú.
Et fa por haver de deixar aquesta feina creativa si algun dia calgués?
Home, no m’agradaria. Ja no és només una feina, és un estil de vida. Li dedico moltes hores, és molt demandant, però també em permet organitzar-me com vull, estar amb la meva família. Si s’acabés, òbviament ho passaria malament, però si calgués treballar d’una altra cosa, ho faria. No em fa por això.
Què sents quan estàs en el teu moment de màxima inspiració i comences a dibuixar?
Em sento tranquil·la. Ja he après a enfrontar-me al full en blanc amb calma. Ara el meu cap funciona molt més ràpid. Quan rebo un briefing, encara que no sigui a l’estudi, el meu cervell ja treballa. I quan m’hi poso, tot flueix. Aquest múscul creatiu està molt entrenat.
Els terminis d’entrega t’estressen?
Sí, hi ha pics d’estrès, però ho tinc assumit. Quan em ve una feina, m’hi poso al 100%, tot i que sempre tens diversos projectes a la vegada. Aquí el meu marit juga un paper molt important, m’ajuda a prioritzar i gestionar el temps. Em llevo molt d’hora, a les 6 del matí. Al matí faig els esbossos, quan les idees venen més fresques, i a la tarda coses més automàtiques com pintar.
Has parlat del “paper en blanc”. Fa por encara?
Abans em feia més por. Ara ja no. A més, jo dibuixo a mà. Això afegeix un punt de risc perquè no pots esborrar com en digital. Però hi ha molt d’ofici i molta diversió. Em sento molt còmoda.
Et preocupa l’impacte de la intel·ligència artificial en la teva professió?
Sí, em preocupa. Com tota eina nova, pot jugar a favor o en contra. Espero que no ens acabi devorant com a professionals creatius. Tinc esperança que, com va passar amb la fotografia, l’art segueixi tenint lloc. Caldrà legislar bé perquè la màquina no substitueixi el valor humà.
Ara, amb motiu dels 150 anys de Font Vella, estaràs a la presentació d’aquest dimecres. Què podrem veure de tu?
Sí! Ens veurem allà, quina il·lusió. Jo he creat una il·lustració molt meva: una escena de l’esmorzar, un moment aparentment senzill, però ple de significat. Hi ha objectes que ens porten a altres èpoques, com un telèfon dels 80 o una gerra dels 70, i també l’ampolla actual de Font Vella. És una manera de reflectir el pas del temps.
T’ha costat aquest projecte?
No, gens. L’he gaudit moltíssim. Sempre intento aportar la meva mirada com a professional. M’agrada el resultat. A més, el repte de treballar amb la paleta de colors de Font Vella m’ha fet sortir una mica de la meva zona de confort, i això sempre suma.
Ens has parlat una mica de la teva família. Tens una filla, oi?
Sí, una nena de 8 anys. I sí, tot això la marca molt. Treballem des de casa, al saló, on també té la seva taula. Té accés als mateixos retoladors que jo. Diu que vol ser il·lustradora i tenir una cafeteria-libreria. Pinta molt bé, de veritat. Passem molt temps parlant de pintura, anant a exposicions… És un ambient molt artístic.
