Jaime Moreno (Madrid, 2003) és un dels nous talents emergents de l’escena musical urbana. Criat entre versos i ritmes improvisats, va començar a escriure amb tan sols 16 anys, primer com una manera d’expressar els seus sentiments, i més tard unint aquesta passió amb el rap i el freestyle. Des d’aleshores, ha passat de compartir cançons entre amics per correu electrònic a publicar discos complets plens de versatilitat, emoció i autenticitat.
Amb el seu nou disc “Inmortales” ja disponible, parlem amb ell sobre els seus orígens, la seva inspiració, els reptes del panorama musical actual i com veu el futur.
Com sorgeix aquesta vocació per la música?
Fa uns quants anys, quan tenia 16. Vaig començar a escriure sobre el que sentia, sense cap intenció de fer-ho rimat ni poètic, simplement per treure’m el que portava dins. I gairebé al mateix temps, vaig començar a escoltar rap i freestyle. Va ser llavors quan vaig unir aquesta faceta meva d’escriptura amb el rap, i vaig començar a escriure amb rima, a rapejar i buscar referents. Sense buscar-ho, les meves cançons van començar a ser enviades per correu electrònic entre col·legues i, de sobte, gent que ni coneixia m’escrivia per dir-me que els encantava el que feia. Així vaig començar a publicar.
Tot això abans de pujar-ho a YouTube, simplement enviant arxius per correu?
Exacte. Ara sembla estrany, però en aquella època es compartien les cançons per email, literalment. I això em va fer pensar: “Per què no ho penjo?” I així va començar tot.
Quan vas decidir que t’ho volies prendre seriosament, vas rebre suport del teu entorn?
Sí, sempre he tingut vocació artística. De petita feia teatre, màgia… una mica de tot. La meva mare al principi pensava que seria una afició més, però amb el temps ha vist que és una cosa molt seriosa per a mi. I els meus amics sempre m’han recolzat. És molt important tenir gent que et dona suport al teu voltant.
D’on et ve la inspiració?
De tot arreu. Camino pel carrer i qualsevol detall pot inspirar-me. Tinc un bloc de notes ple de frases, idees, sensacions… També em nodreixo molt del cinema i, per descomptat, de la música mateixa. La indústria on estic immersa em nodreix creativament.
Com veus l’escena musical actual i l’evolució dels gèneres?
Hi ha molt debat, sobretot en el món del rap. A vegades, si canvies d’estil, la gent pensa que has traït el teu gènere. Però els artistes evolucionem, i és natural provar coses noves. Jo crec que mentre no perdis l’essència, pots explorar nous sons i seguir connectant amb la teva audiència.
Tens alguna cançó preferida de les que has publicat?
Uf, difícil. Canvio molt segons l’etapa vital. Ara et diria que el meu nou disc, perquè és el més recent. Però hi ha una frase d’un col·lega rapero, Kai Raps, que diu: “Escoltareu el que vaig escriure, però no és el que penso ara”, i ho resumeix molt bé. Cada tema reflecteix un moment concret.
Et despulles emocionalment davant del públic. És fàcil això?
Depèn de l’oient. Hi ha qui simplement balla la teva música i ja està, i hi ha qui connecta profundament amb el missatge. Però sí, com a artista, t’exposes molt, i cal tenir-ho assumit. Però també és part de la màgia.
Com vius que algú et digui que escolta la teva música cada dia?
És molt especial. Jo no soc una superestrella, però intento respondre a tothom. Quan algú connecta amb la meva música, em sento molt feliç. És una prova que estic transmetent alguna cosa de veritat.
Quin és el teu gran somni?
Poder viure de la música i deixar una petjada. Si hagués de triar un símbol concret, et diria omplir de discos d’or la casa dels meus pares. I pel que fa a escenaris, més que un Bernabéu, em faria molta il·lusió omplir el Wizink Center, perquè és a la meva ciutat i significaria molt per a la meva gent.
Parla’ns del teu nou disc, Inmortales.
És el disc al qual he dedicat més temps i recursos. El concepte gira entorn de la idea de permanència: que estem aquí de pas i cal deixar empremta. Però no és un disc profund o fosc, té temes ballables, comercials, de rap… Sempre fidel al meu estil, però experimentant amb nous gèneres. Em sento molt satisfet del resultat.
Ara que estàs explorant nous estils, on et sents més còmode?
Sempre estaré còmode rapejant, però m’agrada molt la música electrònica i el pop. El meu estil encaixa bé amb bases techno i melodies pop. Em sento lliure i creatiu en aquests espais.
Prefereixes que la gent balli les teves cançons o que les senti?
Sentir-les. Tot i que ballar també és sentir, clar. Però si haig d’escollir una paraula, trio “sentir”, perquè implica connexió emocional.
Tens referents?
Sí, molts. El meu pare és el meu gran referent vital. A nivell musical, Dano, Natos y Waor, Charlie, i un que admiro molt per la seva visió artística és C. Tangana. També els meus amics, els productors amb qui treballo, que són referents a la seva manera i m’inspiren cada dia
I amb qui faries una col·laboració?
Rels B és un artista que admiro molt. L’he seguit des de fa temps i em sembla un referent. Tot el que ha aconseguit, començant des del rap, és brutal. I el mateix amb C. Tangana. Tots dos van començar rapejant en un moment en què, a més, estava molt mal vist rapar, saps? I tota aquesta gent té tot el meu respecte. Si algun dia em veig en un estudi amb ells, segurament ho viuré com un somni.
