Barcelona ha viscut avui una Diada de Sant Jordi radiant i plena de moments inoblidables, entre signatures, rialles i trobades que fan bategar la ciutat.
El sol d’avui ha sortit amb una intenció clara: fer de Sant Jordi una jornada per recordar. I ho ha aconseguit. Barcelona s’ha despertat amb aquella olor que només tenen els dies grans: una barreja de llibres acabats d’obrir, roses humides i nervis d’aquells bons. Hi ha hagut cues davant de cada parada, rialles entre desconeguts, infants asseguts a terra llegint contes i parelles que s’abraçaven més fort que de costum.
Pel centre, des de la Rambla fins al Passeig de Gràcia, passant per la Diagonal i el barri de Gràcia, la ciutat ha estat un formigueig d’il·lusió. L’aire, càlid i primaveral, convidava a perdre’s entre parades on cada llibre era una promesa. Però avui, a més de comprar i regalar, molts han vingut a trobar-se amb els autors. I ells, encantats, han respost amb somriures, dedicatòries i converses curtes però plenes de veritat.
Quan el llibre es converteix en diàleg
Les signatures han estat el veritable cor de la jornada. A la FNAC de l’Illa Diagonal, Andrés Iniesta s’ha convertit en protagonista, aquesta vegada no com a futbolista, sinó com a escriptor. Amb el seu llibre “La mente también juega”, Iniesta ha compartit reflexions íntimes i valors que l’han acompanyat dins i fora del camp. “De jugar a futbol a signar llibres… és impressionant i molt especial. Estic emocionat”, deia, amb la humilitat que el caracteritza. “Tornar a Barcelona sempre és bonic. Dies com avui et remouen per dins.”
A prop seu, Sandra Miró signava exemplars de la seva nova novel·la Solo déjate llevar, el seu cinquè llibre, una història sobre la valentia d’abandonar el control i obrir-se a la vida. Envoltada de lectors fidels, transmetia una energia contagiosa. “Amb aquest temps tan bo, tot és fantàstic. El 23 d’abril es viu molt profundament i fomenta la cultura d’una manera preciosa”, assegurava mentre no parava de signar ni de somriure.
Paraules que curen i històries que pesen
Un dels moments més emotius del dia l’ha ofert Carmen Lomana, que ha pogut parlar sobre el seu nou llibre: Pasión por la vida: memorias, el seu quart llibre i, segons ella, el més sincer. “Per primera vegada parlo realment de mi. De moments durs, molt durs: la mort del meu marit, quan em vaig quedar estèril…”, explicava amb veu baixa però ferma. “Porto tot el dia emocionada. Aquest llibre m’ha reconciliat amb mi mateixa.” Molts dels seus lectors no només li demanaven una signatura, sinó també una abraçada.
Una altra figura que ha captivat el públic ha estat Tamara Gorro, radiant i visiblement commoguda. La seva obra, Ahora que vuelvo a vivir, és un cant a la resiliència i la felicitat. “Dies com avui fan que les ganes de viure no s’esgotin”, deia amb els ulls brillants. “Veure la gent emocionada per veure’m em fa vibrar. El que es respira avui és amor pur. I això m’empeny a seguir escrivint des de la llum.”
Gastronomia, emprenedoria i política: la Diada és de tots
En un to més proper i domèstic, Jordi i Marc Roca han signat el seu llibre conjunt La nevera medio llena, un recull de receptes pensat per fer fàcil allò que sovint sembla complicat. “És el millor dia de l’any. I, a sobre, és el meu sant!”, deia el Jordi entre bromes. Marc afegia: “Hem volgut fer un llibre accessible. Que fins i tot els més joves s’atreveixin a cuinar.” La parada feia olor de cuina, i no era només imaginació.
També hi ha hagut espai per a l’empenta vital amb Jose Ajram, que firmava els seus llibres Cómo creé mi tribu i Encontrar la verdad, on recull la seva trajectòria d’esforç, risc i emprenedoria. “Vaig començar de zero, i ara parlem de dues milions d’exemplars… És increïble. M’encanta veure tanta gent jove amb energia per menjar-se el món”, explicava.
I entre política i periodisme, Mayka Navarro i Paco Marqués han remogut consciències amb La fugida, un llibre que promet revelar el no-dit sobre l’expresident Carles Puigdemont. “Ens hem discutit molt escrivint aquest llibre, però també ens estimem molt. És la nostra manera de treballar. Fricció i afecte”, comentaven, entre rialles, mentre signaven amb una complicitat evident.
Una ciutat que s’estima llegint
A les terrasses, entre canyes i cafès, es comentaven llibres i es compartien impressions. Les bosses plenes, les roses a la mà i els llibres dedicats com a tresors. Barcelona ha tornat a ser el que sempre vol ser: una ciutat que llegeix, que estima, que se celebra.
Enguany, Sant Jordi 2025 ha estat una oda al que és essencial: les històries, les emocions, la cultura compartida. I sobretot, ha estat una declaració d’amor: al llibre, a la paraula i a la vida.
