Valeria: un comiat sense dramatismes, però amb emoció sincera
Des del seu estrena el 2020, “Valeria” ha acompanyat tota una generació que ha vist reflectides les seves alegries, dubtes i entrebancs en la història de quatre amigues que intenten desxifrar la vida als trenta. Ara, amb la seva quarta i última temporada, disponible des del 14 de febrer a Netflix, la sèrie s’acomiada en un moment que se sent tant com un comiat com un nou començament.
Valeria i la seva vida personal i professional
Valeria (Diana Gómez) segueix atrapada entre dos amors: Bruno (Federico Aguado), amb qui ha construït una relació estable, i Víctor (Maxi Iglesias), la gran història inacabada que reapareix quan semblava haver quedat enrere. Però aquesta temporada no tracta només de la seva vida amorosa; també s’enfronta a una cruïlla professional, amb un bloqueig creatiu que l’obliga a redefinir el seu camí.
El guió de Marina Pérez i Montaña Marchena s’allunya dels clixés romàntics i aposta pel creixement personal. “És una temporada d’aprendre a posar límits i de descobrir què vull en la meva vida i com ho vull”, explica Diana Gómez. “Valeria ja no només busca l’amor, sinó que també busca ser la dona que vol ser.”
Carmen i la maternitat sense filtres
En paral·lel, Carmen (Paula Malia) afronta la maternitat i les expectatives que l’envolten. La sèrie retrata amb naturalitat el xoc entre la idea romàntica de ser mare i la realitat de nits sense dormir, crisis de parella i la por de perdre la identitat. “Ha estat un màster en maternitat”, confessa Malia. “Vaig haver de preguntar a les meves amigues, veure documentals, entendre què significa realment ser mare més enllà de la imatge idíl·lica.”
Nerea: un gir inesperat
Nerea (Teresa Riott), per la seva banda, enfronta un gir inesperat a la seva vida que l’obliga a replantejar-se tot. Encara que la seva trama té menys protagonisme que en temporades anteriors, la seva evolució és significativa. “Nerea tanca la seva història amb maduresa, abraçant qui és i el que realment vol”, explica Riott. El seu arc deixa un missatge clar: a vegades, la vida no segueix el pla que imaginàvem, i això també està bé.
Lola i la por de perdre’s a si mateixa
Lola (Silma López), la més lliure del grup, es troba amb una crisi existencial quan la seva parella, Rai (José Pastor), pren un camí que ella no està segura de voler seguir. “És aquesta sensació que el vestit que portaves ja no et queda bé”, diu López. “De sobte t’adones que el que abans encaixava perfectament, ara t’oprimeix.” La seva història reflecteix una de les grans veritats dels trenta: créixer no sempre significa avançar en línia recta, sinó aprendre a deixar anar el que ja no et suma.
El retorn de Víctor: més que un amor del passat
El retorn de Víctor, encara que breu, és un dels moments més esperats de la temporada. No obstant això, la seva presència no gira entorn d’una lluita per l’amor de Valeria, sinó per mostrar quant ha canviat el personatge des de la seva primera aparició. És evident que la seva tornada no és només per sacsejar la trama amorosa, encara que ho fa, sinó que la seva evolució és important perquè Valeria prengui la seva decisió des d’un lloc diferent.
Una estètica de comiat
Visualment, la sèrie continua apostant per una fotografia lluminosa i un Madrid que es percep tant protagonista com els seus personatges. Però a diferència de temporades anteriors, els enquadraments són més íntims i pausats, reflectint el to de comiat. I la música manté el to original, posant notes i paraules a les emocions visibles.
Un final honest
Al llarg de sis episodis, la sèrie ofereix un tancament que, si bé no és perfecte, és honest. No totes les històries acaben amb un final de conte, i “Valeria” es permet explorar la idea que el veritable final feliç és aquell en què cada personatge troba la seva pròpia pau. “Mai vam voler donar un tancament idealitzat”, confessa Teresa Riott. “Les històries reals no acaben amb un ‘i van viure feliços per sempre’, sinó amb un ‘van seguir vivint i aprenent’.”
Un comiat amb emoció sincera
L’últim episodi és un equilibri entre nostàlgia i esperança. Les protagonistes no s’acomiaden amb grans discursos ni amb promeses que tot serà perfecte, sinó amb la certesa que, passi el que passi, sempre es tindran les unes a les altres. És un comiat sense dramatismes, però amb emoció sincera.
“Rodar l’última escena va ser molt intens”, recorda Paula Malia. “Ens vam mirar i sabíem que era el final d’un viatge increïble, no només per als nostres personatges, sinó per a nosaltres mateixes.”
Així, “Valeria” s’acomiada amb la maduresa i l’autenticitat que l’han convertit en un fenomen. El seu últim capítol no només tanca una etapa, sinó que deixa una sensació de continuïtat: la vida segueix, i les decisions que prenem ens porten sempre a noves històries per explicar.