Joseán Moreno: “Cap actor se separa completament del seu personatge”

Joseán Moreno (Badajoz, 1977) és un actor, cantant, presentador de televisió i locutor
de ràdio i publicitat espanyol. Al llarg de la seva carrera, ha destacat per la seva gran
versatilitat i capacitat d’adaptació a diverses disciplines artístiques. Una de les seves
interpretacions més destacades és la de “Barber” a la producció de “El Médico”, que
actualment es pot veure al Teatre Apolo fins al mes de gener.

Sempre ens agrada recordar els inicis de qualsevol artista. Com va començar la seva
trajectòria professional?
El primer que vaig fer en un escenari va ser fer el “gamberro” amb un grup punk que
tenia. Tanmateix, el més semblant al món artístic va ser quan vaig començar a la ràdio
amb 13 anys. Era molt jove. Sempre m’ha tocat, per elecció o adjudicació, endinsar-me
en el món de la cultura. Vaig treballar en diferents mitjans de comunicació fins que un
dia es va acabar la meva feina. Poc temps després, vaig veure l’oportunitat de fer
càsting. Confiava en mi, perquè sempre he cantat, i, de tota la vida, he estat molt
teatral. En qüestió de 15 minuts, la meva vida va canviar completament. A partir
d’aquell moment, vaig formar part de “Grease, el musical”. Des de llavors, no he parat.

Vostè és molt extravertit i poc tímid, suposo que per això també va escollir ser
periodista
Si una persona és tímida, se’n descuida quan s’adona que li paguen. Les nostres
inseguretats ens porten a cometre errors, i no passa absolutament res, perquè
equivocar-se és humà. Crec que no hem de tenir por de fer-la grossa. Avui dia, per
exemple, el que més es veu a les xarxes és gent que s’equivoca. Hem de ser naturals i
acceptar la bellesa de la naturalitat.

Precisament vostè sempre aporta molta naturalitat als seus personatges
Jo soc una persona molt corpulenta físicament. Fa molts anys que pujo als escenaris,
però mai m’he hagut de fer un petó amb ningú. Sempre em toca ser el tutor, el rei, el
dolent… No em molesta que m’hagin assignat aquests papers. Accepto els meus punts
forts i no considero que la resta siguin punts febles. No soc conformista, soc realista. La
meva feina és un èxit perquè hi treballo cada dia, i sé que molta gent desitjaria poder
fer el que faig. Em considero afortunat.

Considera que ha arribat al cim de la seva vida professional?
Mai em faig aquesta pregunta perquè la finestra de l’oportunitat sempre està oberta
fins al dia que mors. He comprovat que molts companys han arribat al més alt i no ho
han valorat gens ni mica. Què significa, realment, estar al cim? No ho sé, però si tens el
coratge de reconèixer el que és bo quan arriba, això sí que és el cim i l’autèntic èxit.

Parla amb molta passió
Quan vaig acabar a la televisió, em van començar a trucar de totes les cadenes. Tot el
que m’oferien estava relacionat amb el món del cor. Precisament en aquella època es
feia molt de mal a moltes persones a causa de l’assetjament i el linxament mediàtic. Jo
m’hi vaig negar rotundament. Hauria tingut feina, sí, però, aquest món m’hauria
aportat felicitat? Crec que no.

La feina que té ara mateix li exigeix molta dedicació. Amb “El Médico” fa 8
actuacions setmanals.
Quan et compromets amb un projecte, has de fer front a tot. Durant una etapa de la
meva vida en què no m’agradava el que feia, deixava la nòmina sobre la tauleta de nit.
Al matí, quan em repetia que no volia anar a treballar, mirava el sou, i això
m’impulsava a aixecar-me i fer-ho. Ara mateix, però, el millor moment del meu dia és
quan visc tota l’aventura de Barber. La meva recompensa arriba quan el públic em
regala alguna cosa: alguns riuen, altres ploren… hi ha de tot. Em sento molt afortunat.
Per tot això, em preparo moltíssim.

I Barber, forma part de vostè?
Sí, per descomptat. Cap actor es separa completament del seu personatge. Una part,
encara que sigui petita, et segueix a casa. Barber m’ha influït molt perquè em
requereix un extra d’energia.

S’autoexigeix molt?
Moltíssim. Si un dia noto que una nota em surt desafinada, començo a qüestionar-
m’ho tot. Tinc mil tècniques de cant que em repeteixo cada vegada que noto que
“alguna cosa” se m’escapa.

A l’obra es parla molt de la mort. A vostè li fa por morir?
Si fos un altre tipus de persona, potser em sorprendria més. Jo soc de viure el dia a dia.
Crec que hem de fer allò que ens apassiona. Atenció, no et dic que ens llencem cada
dia en paracaigudes, però hem de donar-nos el plaer de gaudir de les coses que ens
agraden.